Totes,
bruixes



    És una proposta escènica de context específic i participativa a partir de la investigació realitzada al voltant de la criminilització de dones acusades de bruixeria. Es presenta en el marc del Grand Tour 2020 i el projecte ha estat en residència a Nau Coclea, al juny del 2020 i a l’Octubre del 2020. A l’estiu  2021  el projecte es continua desenvolupant, amb una nova proposta, Tercer Paisatge, un treball de vídeo-dansa que està en espera de rebre financiació per a la seva producció.


Foto Imma Pla, 2021.


Primera Etapa
   
    El projecte Sense traç(a)  va ser sel.leccionat per dur a terme una residència a Nau Côclea el Març 2020 per tal d’investigar el rol de la dansa i les arts vives en nous contextos d’exhibició i formats escènics híbrids, i la seva relació amb el lloc, el territori l’ecologia. Degut a la pandèmia la residència finalment es va dur a terme el juny 2020 i després a l’agost, en el marc del Grand Tour, en una de les estapes de l’itinerari es presenta un “work in process” del què havia estat treballant durant la residència. El format va ser site-specific a Peramea (Pallars Sobirà).

Vaig investigar sobre la història del lloc sel.leccionat i em va portar a un document del 1424 en què es recollia el primer judici escrit a 5 persones acusades pel crim de bruixeria en diversos pobles de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, la comarca veïna. Aquest document, segons teòrics i experts en història, marca un punt d’inflexió en la recerca d’informació sobre la cacera de bruixes a Europa. A partir d’aquí vaig iniciar una recerca sobre diferents aspectes relacionats amb la cacera de les bruixes i vaig sel.leccionar i treballar amb diferents materials per portar-los a escena.

La proposta escènica es va realitzar al voltant del Dolmen de la Mosquera i els seus boscos. En algun moment invitava a la participació del públic, es va dissenyar una coreografia en el paisatge i l’edició de material sonor presentat dins del dolmen. Aquesta proposta dissenyada exclusivament per al lloc i en el marc del Grand Tour va adoptar el nom Totes, bruixes. A la vegada forma part del projecte en procés Sense traç(a), donç va ser una mostra i alhora una investigació entorn a l’exhibició de nous formats escènics en el territori.




Fotos: Imma Pla, 2021.

Segona Etapa

    A l’Octubre del 2020 torno a Nau Côclea i aprofunditzo en la recerca teòrica sobre la cacera de bruixes, continuo investigant entorn a les pràctiques i entrenaments, amb el cos i la dansa com a eix vertebrador, a dins la sala i en el paisatge. Realitzo diferents accions en el paisatge acompanyades de fotografia i textos escrits com a forma de documentació i d’exploració.


Foto: Imma Pla, 2021.

Tercera Etapa

    Tercers paisatges representa una nova etapa del procés de recerca iniciat el juny 2020 a Nau Côclea amb la intenció d’investigar el rol de la dansa i obrir espais a pràctiques híbrides que faciliten processos i reflexions sobre diferents aspectes dels entorns rurals, afavorint la relació amb el terrtori, el lloc i la història. El concepte Tercers paisatges fa referència al que el paisatgista francès Gilles Clément denomina sobre els marges, els espais en desús i les vores. En aquesta tercera etapa aprofunditzo en l’aspecte del marge i les vores dels camins com a metàfora de les dones, que pel motiu que fos: religiós, de marginalitat, de classe social o per viduitat, en el passat van estar al marge de l’ordre establert i van ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort. Sembla que ara, parlar de bruixes , és com una «moda», ja que des de diferents persones, entitats, revistes, publicacions i llibres se n'està fent un gran ressò. Certament, es comença a donar valor a una realitat llargament ocultada, d’un genocidi silenciat, en paraules de Sílvia Federici.






Epidèmia
de
Ball
_



    14 Juliol de 1518, una dona, Frau Troffea comença a ballar descontroladament pels carrers
d’Estrasburg. Va continuar ballant com si estigués posseïda durant més de quatre dies, al final de la setmana, ja eren 34 persones ballant una dansa incontrolada, al cap d’un mes eren 400 persones.

El ball es va tornar epidèmic. Al final de l’estiu, hi havia desenes de persones havien mort d’atacs cardíacs, vessaments cerebrals, trencaments d’ossos i cansament pel fet de ballar dia i nit sense parar. L’epidèmia del ball es va allargar fins a principis de setembre, i va desaparèixer misteriosament, de la mateixa manera tal i com va aparèixer.





A partir d’aquest fet històric, inicio una investigació sobre les Coreomanies (dansamanies).
M’interessa l’impuls imparable per a ballar, la seva dimensió epidèmica així com la seva contaminació i disseminació a escala grupal i col.lectiva. Quan i com apareix, en quins moments històrics, contextos socials, i com viatja per diferents cossos per la geografia del planeta.

Després d’haver viscut els inicis de la pandèmia de la CoVid 2019 on el contacte amb l’altre i el distanciament social són a l’ordre del dia i com a conseqüència de les restriccions que vam patir, entre elles amb la prohibició dels locals d'oci i lleure on ballar, i el tancament d'escoles de dansa es va produir una allau a les xarxes de noves pràctiques ballant davant la càmera des de casa i en llocs quotidians, creant noves comunitats de dansa que es connecten a escala internacional.

Noves pràctiques dels llenguatges del cos i de la dansa que s’han quedat i evolucionen. En contraposició, les trobades presencials per ballar en grup, també estàn agafant diversos formats. 22 peces 44 minuts és un ritual performàtic en procés per tal de produïr i continuar la recerca del projecte «Epidemia de Ball» sobre les dansamanies.


Bibliografia, articles, vídeos, referents visuals:

- Johanes Birringer, Josephine Fenger « Dance & Choreomania, Tanz & WahnSinn ». Henschel, 2006.

- John Waller « A time to dance a time to die » The extraordinary story of the dancing
plague
of books, 2008.

- Andrew Davidson, « Choreomania , an historical sketch. With some account of an epidemic observed in Madagascar ». Edinburgh, printed by Oliver and Boyd, 1858.

- « Artaud, Germ Theory, and the Theatre of Contagion ». Theatre journal 58 (2006),
1-14 Copyright 2006, by the Johns Hopkins University Press.

- Eugene Backman « Danzas religiosas en la iglesia cristiana y en la medicina popular un origen biológico o químico para la manía del baile ». 

- Michel Maffesoli « De la orgía. Una aproximación sociológica». Ed. Ariel

- Veure estudis de Robert Bartolomew


Links:

https://www.theguardian.com/stage/2018/jul/05/bizarre-dance-epidemic-of-summer-1518-
strasbourg

https://www.imdb.com/title/tt12373880/

https://www.cbc.ca/documentarychannel/docs/fear-of-dancing ( choreomaniva vs.
choreophobia , por a ballar vs.choreomania

https://www.espinof.com/criticas/strasbourg-1518-jonathan-glazer-rememora-epidemia- baile-1518-su-angustioso-nuevo-cortometraje
https://www.bps.org.uk/psychologist/dancing-plagues-and-mass-hysteria


Cinema:

- Sydney Pollack «Danzad, danzad malditos». Adaptació de la novel.la d’Horace McCoy «They Shoot Horses, Don't They?».


YouTube: La epidemia del baile:

https://www.youtube.com/watch?v=4rQXKMYr_t4

https://www.youtube.com/watch?v=E5-sVVCerxQ

https://www.youtube.com/watch?v=Y5rPV_lppGE&t=467s

https://www.youtube.com/watch?v=Jbo66HRj3jY&t=289s

https://www.youtube.com/watch?v=Uq2LrBURl7w

https://www.youtube.com/watch?v=kM21NmBJtLQ