Epidèmia
de
Ball


    Epidèmia de ball és una recerca interdisciplinària a partir de la mania del ball, dels cossos, de llum, del so i dels estats de trànsit. El projecte investiga la coreomania reinterpretant-la en la contemporaneïtat des d'una perspectiva crítica.

A través de l’exploració de les epidèmies de ball en diferents països, cossos i cultures al llarg de la història, es generen noves estètiques i narratives, obrint la possibilitat de resignificar corporeïtats coreiques i moviments desordenats que han emergit. L’imaginari, considerat com a coneixement i substància que connecta realitats tangibles i no tangibles, s'encarna en coreografies de l’invisible. Epidèmia de Ball, muta la perspectiva sobre el què és considerat normal o anormal per explorar la bellesa i el tabú amb una mirada dissident i poètica.



Breu descripció del projecte


    A partir de la investigació de la genealogia del concepte coreomania (coreo: ball / mania: bogeria) veiem que la noció de "normalitat" és una construcció social i cultural que ha estigmatitzat grups minoritaris al llarg de la història. El discurs mèdic i religiós ha estat influent en aquesta estigmatització, vinculada amb relacions de poder i el control dels cossos. Un discurs que ha establert normes i deixat de banda certs comportaments considerats com a "desviació" "patologia” o “bogeria”. Certes maneres de ballar, de gestualitats i d’estils de moviment s’han descrit en termes de coreomania, de bogeria del ball i d’estats de trànsit com una malaltia contagiosa capaç de disseminar-se a escala epidèmica.

Epidèmia de Ball ha desplegat una metodologia innovadora i singular per aproximar-se i fer visible un fenomen marginal i marginat en la historiografia de la cultura popular i les formes de dansa, utilitzant una perspectiva interdisciplinària que combina la investigació històrica, la dansa, la psicologia i l'antropologia. Mitjançant la reflexió crítica i l'actualització del coneixement, la recerca ha possibilitat una comprensió més profunda i completa d'aquest fenomen cultural, destacant-ne la seva rellevància actual en la societat.
Simultàniament, gràcies a la metodologia adoptada, que incorpora pràctiques col·laboratives i la dansa comunitària, la recerca ha generat coneixement, reflexions i diàlegs rellevants sobre temes com els cossos, la identitat, la salut mental, l'exclusió i la col·lectivitat.


Detall d'un gravat de 1642 d'Hendrik Hondius, basat en el dibuix de 1564 de Peter Breughel el Vell que representa els malalts d'una epidèmia de dansa que es va produir a Molenbeek aquell any.



Les tres vessants del projecte: creació coreogràfica, dansa comunitària i treball teòric


    Cal destacar l'inici del projecte durant el ritual performàtic "22 peces 44 minuts", que es va presentar a casa Elizalde el febrer de 2023. A través d'aquest ritual, que prenia la forma d'una experiència participativa, es va marcar el primer pas cap al nou projecte que es desenvoluparia en diferents fases durant el 2023 destacant-ne les seves tres dimensions: una centrada en la recerca i creació coreogràfica, una altra enfocada en la dansa comunitària i una tercera dedicada a la generació de material teòric.


I. Recerca i Creació coreogràfica del solo Epidèmia de Ball

 
    El projecte va estar en residència de Març a Desembre del 2023 al CRA’P, Pràctiques de Creació i Recerca Artística. El projecte continuarà en residència al CRA’P durant una temporad del 2024 per tal de desenvolupar una segona fase de la creació coreogràfica. Epidèmia de ball ha rebut l’acompanyament artístic d’Esther Freixa i Toni Cots, i durant el procés es van fer trobades periòdiques per aplegar i compartir documentació relacionada amb la temàtica: llibres, textos i articles (premsa, internet, xarxes socials, revistes especialitzades) així com materials visuals. Es van generar diàlegs i reflexions crítiques compartides. En paral·lel sessions d’entrenaments i assajos per investigar materials coreogràfics per el solo Epidèmia de Ball. El 15 de desembre es va fer una mostra del procés a l’espai del CRA’P.








Direcció i Coreografia: Zoe Balasch
Acompayament Artístic: Esther Freixa i Toni Cots
Edició sonora i mescles: David Dámaso i Zoe Balasch
Càmera: Marc Vila, Alex López 
Edició vídeo: Alex López



Link: Diari Mollet
balasch-i-enceta-el-2024-amb-un-nou-taller-online-a-carrec-de-monica-valenciano/


 

II. Dansa comunitària


L’aspecte comunitari d’Epidèmia de Ball es va articular a partir de dues pràctiques col·laboratives principals i tres de complementàries enriquint la vessant participativa de la recerca.



II/I.
Corpografies
Inclassificables,
performance
Grupal



Cicle Dimecres de So i Cos, Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.



La creació de la performance Corpografies Inclassificables culmina el procés de recerca de les participants al Laboratori de dansa i pràctiques performatives amb la seva exhibició en el cicle Els Dimecres de so i Cos, al Centre d'Arts Santa Mònica, 20 desembre 2023.

Més info: https://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Dimecres-de-so-i-cos-00060









Direcció: Zoe Balasch
Dansa i Coreografia:  Zoe Balasch i performers.
Performers: Ivan Bercedo, Anna Cabal, Sígrid Kollmannsperger Hernauz, Helena Minguet, Marika Nava, Foteini Konstantina Nikolaidou, Guillem Rodri, Lulu Sauch Rius, Berta Solé Rosell, Marta Trepat, Limber A. Vivas i @poetbarcelona.
Edició sonora i mescles: David Dámaso i Zoe Balasch
Càmera: Alex López i Maure Bisbal
Edició vídeo: Marc Vila i Alex López
Il.luminació: Júlia Gutierrez Frugoni
Veu en off 1: grup de performers
Veu en off 2: Marika Nava, Il ballo di San Vito, de Vinicio Capossela
Música: The dog with 1000 faces, Music for animals, Nils Frahm
Vive la fête, Noir Désir

Amb el suport:
OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
Departament de Cultura
Generalitat de Catalunya

20 Desembre 2023
Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.




II/II.
Laboratori
de
Dansa
i
Pràctiques
Performatives



Cicle Dimecres de So i Cos, Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.


Laboratori realitzat del 31 d’Octubre, 7,14, 21 i 28 de Novembre.

Més info:
https://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Corpografies-inclassificables







Aquest laboratori s’emmarca en el projecte Epidèmia de Ball, una investigació sobre la coreomania a partir del fenomen de les epidèmies de ball en diferents cossos i cultures, del desordre i del contagi de la dansa.

Impartit per: Zoe Balasch

Performers participants: Ivan Bercedo, Anna Cabal, Sígrid Kollmannsperger Hernauz, Helena Minguet, Marika Nava, Foteini Konstantina Nikolaidou, Guillem Rodri, Lulu Sauch Rius, Berta Solé Rosell, Marta Trepat, Limber A. Vivas i @poetbarcelona.
Càmera: Marc Vila, Alex López i Clicksound
Edició vídeo: Marc Vila

Amb el suport: OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

31 d'Octubre de 2023, i els díes 7,14, 21, i 28 de Novembre de 2023.
Centre d’Arts Santa Mònica, Barcelona.


Les tres activitats complementàries que es van realitzar són les següents:


I.
Col·loqui sobre les coreomanies en col·laboració amb Andrés Corchero
, en finalitzar l’exhibició del solo de dansa del ballarí i coreògraf «Rara Avis» en el cicle Els dimecres de so i cos, Centre d’Arts Santa Mònica, 25 d’Octubre 2023.
https://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Dimecres-de-so-i-cos-00059
II.
Conferència ballada "Aquella música que nos vuelve locas",
en el Marc del Grand Tour organitzat per Nau Côclea, a Aguinaliu, Huesca, 24 agost 2023.

Més info:
https://elgrandtour.net/

III.
Workshop, L'impuls del Ball, festival de dansa Batecs, Manresa, 15 d’Abril 2023.


Més info: https://batecsdedansa.cat/





III.
Recerca escrita

Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre


Per llegir la recerca completa Recerca teòrica “Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre” 18pàg, CAT. (Descarregar PDF):
https://files.cargocollective.com/c1277674/Recerca-Escrita.pdf




Abstract
Recerca teòrica “Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre”


    En una primera part de la recerca teòrica Epidèmia de ball: Coreomania, dansa i desordre s’introdueix la genealogia del terme coreomania i com ha evolucionat al llarg de la història. En la segona part es presenta un recorregut històric pels diferents brots d’epidèmies de ball que s’han descrit a Europa i en l’època colonial.

La coreomania, o mania del ball, ha evolucionat en el llenguatge a través de la història, vinculant-se amb termes com bogeria, malaltia i contagi. Inicialment associada al Ball de St. Vito durant l’Edat mitjana i en segles posteriors, es considerava una mania del ball histèrica que es caracteritzava per moviments involuntaris. La genealogia de la coreomania revela l’emergència al segle XIX del desenvolupament de disciplines com l’antropologia i l’etnografia per explicar aquest fenomen de la història que bàsicament havia estat descrit des de la medicina. És precisament al s.XIX que aquest concepte es comença a considerar com la combinació d’una dansa epidèmica amb agitació política, observada arreu d'Europa i també a les colònies. Hi ha teories que atribueixen el terme al metge renaixentista Paracels i d’altres consideren que va ser forjat pel metge alemany J.F.C. Hecker, que també va utilitzar la noció de "Dancing Madness" per descriure esdeveniments que abastien les danses medievals i d’ altres manifestacions.

La coreomania es defineix com un concepte dual que recull termes utilitzats en cercles mèdics i històrics al segle XIX, alhora que descriu una combinació de gestos rebels i moviments contagiosos. La confusió terminològica continua fusionant la corea menor amb la major, tot i que les dues tenen connotacions morals i socials diferents. El lligam entre la coreomania i les revoltes socials es destaca en esdeveniments com la Dansa dels Esperits dels indis sioux als EUA el 1890 i el 1560-70 la malaltia del cant i del ball Taqi Onkoy als Andes peruans on la dansa es converteix en una forma de resistència i afirmació cultural com a resposta al colonialisme. La dansa es presenta com a força inclusiva i apoderadora, connectant les comunitats i proporcionant una plataforma per expressar resistència en moments de crisi social i de submissió colonial. Per acabar, la coreomania és un fenomen complex que s’ha disseminat en diverses àrees de la societat, arribant a a filtrar-se en el llenguatge popular, mèdic, antropològic, històric i etnogràfic per tal de donar explicacions al comportament humà que desafia els límits entre el desordre neurològic i l’alteració social.

La història de les epidèmies de ball a Europa és marcada per brots recurrents, amb episodis notables com el de 1374 i el de 1518. Després de la devastació de la Pesta Negra, diverses ciutats van experimentar epidèmies de dansamania, on les persones ballaven sense control durant hores, dies o fins i tot mesos. L'origen d'aquests brots es relaciona amb factors com la pobresa, la fam, les malalties i la incertesa, amb les persones buscant alleujament mitjançant el ball. Les teories sobre les causes
d'aquest fenomen inclouen la "malaltia psicogènica massiva” de John Waller i la possible influència de l'ergotisme causat per consumir pa contaminat amb fongs. Tot i que es debat sobre la naturalesa organitzada o espontània del ball, la manca de
testimonis directes fa difícil arribar a conclusions definitives. Els tractaments variaven des de l'aïllament fins a l'exorcisme, amb la gent recorrent a pregàries i peregrinacions a llocs sagrats per aconseguir alliberament. Tot i que alguns episodis es resolien amb el temps, altres van durar mesos, com el brot de 1518 a Estrasburg, i la seva fi continua sent una incògnita avui en dia.










Latung
La La
en dansa,
Cia.
David
Ymbernon


Coreografia i interpretació. Treball d’interpretació i d’acompanyament coreogràfic en diferents escenes de la nova creació de la Cia. David Ymbernon Latung La La en dansa. Estrenada en el marc del Festival Dansa Metropolitana, 19 de Març 2023, Teatre Alegria, Terrassa.




Foto: Jordi Call (imatges de la residència a Can Gassol 2022).

Després de molts anys de treballar la poesia escènica amb objectes, personatges, situacions i imatges oníriques en aquest espectacle el creador David Ymbernon incorpora la dansa com a eix vertebrador d’imatges i situacions carregades de poesia.




Foto: Jordi Call (imatges de la residència a Can Gassol 2022).







Cia. David Ymbernon, Latung La La en dansa.
Festival Dansa Metropolitana
, 19 de Març 2023, Teatre Alegria, Terrassa.

Autoria i escenografia: David Ymbernon
Direcció i vestuari: David Ymbernon i Elisabet Augé
Autoria / Direcció musical: Xavi LLoses
Coreografia: David Ymbernon i Zoe Balasch
Interpretació: Daida Ymbernon, David Ymbernon, Xavi Lloses i Zoe Balasch.
Construcció de l’escenografia: Taller d’Escenografia Castells (ou i campana) i David Ymbernon (objectes taronja)
Disseny d’il·luminació: Jep Vergés
Fotografia promocional: David Ymbernon (amb la col·laboració de David Ruano)
Fotografies de l'espectacle: Jordi Call (imatges de la residència a Can Gassol)
Producció: Elisabet Augé
Coproducció: Dansa Metropolitana i Cia. David Ymbernon
Residències i col·laboració: Can Gassol Centre de Creació d’Arts Escèniques, Casa Elizalde, Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic Parc Sandaru i La Lleialtat Santsenca.








Tercers 
Paisatges 



    Tercers Paisatges és un projecte de recerca i creació multidisciplinari que pretén sensibilitzar entorn a les noves reformulacions del fenomen de caça de bruixes a Catalunya ja que gràcies a recents estudis aquest fenomen ha deixat d’estar relacionat amb una etapa específica de l’història. Per això el projecte també proposa fer (re)lectures dels imaginaris per reivindicar la memòria de les dones acusades de bruixeria així com les pràctiques que exercien, íntimamen lligades amb el bé de la comunitat i amb una relació harmònica amb la natura i els animals. El propòsit, és caminar en la direcció de la recuperació de sabers i pràctiques del passat adherides a pràctiques artístiques contemporànies per construir un present i futur més sostenibles.

L’intencionalitat de Tercers Paisatges és donar continuïtat a un projecte anterior, Sense traç(a) que va estar en residència a Nau Côclea el Juny i Octubre del 2020, per tal d’investigar el rol de la dansa i les arts vives en nous contextos d’exhibició i com es relacionen el territori, el lloc i la història. El resultat de la residència realitzada en dues etapes va ser Totes, bruixes 
i la creació de diferents materials visuals. Actualment Tercers Paisatges està a l’espera de suport a la creació, i de finançament per la seva producció.

Foto: Imma Pla, 2021.

Marc teòric i documentació històrica

    Per entendre el fenomen de la cacera és imprescindible entendre-ho com un fenomen multicausal: privatització de les terres comunals, el naixement de la professió mèdica, l’aparició de la ciència i el mètode científic, el desenvolupament de la visió mecànica del món i el materialisme, la misogínia, els valors religiosos, la inquisició, la conquesta del Nou Món... És un fenomen que dura tres segles amb la mort i tortura de moltes dones, la majoria del món rural.

La cacera de bruixes històricament és un fenomen que es va donar a Europa i al continen americà entre els s.XV-XVIII en un període de grans canvis estructurals en l'àmbit polític, econòmic, territorial i social. En conseqüència hi ha una transformació de les relacions amb la naturalesa i amb els animals (per ex. s’acusen a les bruixes de servir-se d’animals que són còmplices dels seus crims). L’economia comença a organitzar-se en forma de capitalisme que va causar la desaparició de formes d’organització comunitària de la terra derivant en una nova relació amb la naturalesa, vista com un terreny d’expropiació i d’explotació. S’acusarà de bruix a dones del món rural i a camperoles, ja que moltes d’elles eren curanderes. Parafrasejant a Sílvia Federici «és un atac a qualsevol poder de la dona i els entramats comunitaris».

Avui dia parlar de bruixes és com una moda ja que se’n està fent un gran ressò. Certament, es comença a donar valor a una realitat llargament ocultada, doncs a la foguera s’hi van cremar persones, sabers i pràctiques que estaven íntimament lligades a la vida, el naixement, la fertilitat, la salut, l’amor, la sexualitat i molt més ja que formaven part de simbolismes, els rituals i la màgia (de certs objectes i de la paraula). És interessant observa l’evolució al llarg dels segles del significat i repercussió d’aquesta paraula i tot el què implica. Etimològicament la paraula bruixa significa «la que esclafa» i a l’Edat Mitjana designava unes criatures malèfiques o esperits nocturns que atacaven les persones de nit, sobretot els infants. És l’època de les llevadores, sanadores, fetilleres, magues, fascinadores, sortílegues alquimistes, conjuradores, encantadores...noms per designar a «dones sàvies» hereves de coneixements ancestrals. Totes elles encara no eren anomenades bruixes si bé ja despertaven cert recel, tant a les autoritats civils com religioses.

Al s.XV bruixa va passar a designar una dona de carn i ossos capaç de comunicar-se amb aquells esperits malèfics i de fer mal.

        «Si serà trobat hom o fembra de la dita vall vaja amb les bruixes de nit al Boc de Biterna e aquell farà homenatge, prenent-lo per senyor, renegant de Déu; e no res menys que pomarà o matarà infants petits de nit o de dia, e darà gatirnons o buxols, e així mateix darà metzines, que tal hom o fembra que qui semblants delictes cometrà, perda lo cos e tots sos béns». 1).

Aquest és un fragment de les ordenances de la Vall d’Àneu compilades el 1424 pel compte Arnau Roger IV de Pallars. És un dels documents més antics en el qual apareix la paraula bruixes. Avui dia gràcies al moviment feminista bruixa també s’associa a dona rebel, i també ens trobem amb una mena romantització de la bruixa i amb un comerç de les bruixes i de la bruixeria: les dones acusades de bruixeria de certes ciutats es converteixen en un reclam turístic, esdevenint un objecte de folklore sense respectar-les ja que s’invisibilitza a les done reals (camperoles, artesanes, curanderes, llevadores...).

El fenomen de la cacera de bruixes sembla que formi part del passat, però lamentablement, si volem trobar punts en comú entre les dones del passat i les dones del present, és precisament la caça de bruixes un d’aquests exemples que les uneixen. Quines son les bruixes d’aquest segle? Avui dia encara es segueixen cremant dones en diferents parts del món. Al 2007 més de tres mill dones, exiliades en campaments de bruixes al nord de Ghana I obligades a abandonar les seves comunitats davant les amenaces de mort. En països de l’Arabia Saudita encara e decapiten dones acusades de bruixeria, i trobem més exemples en països d’Africa co Moçambic, Tanzània, Kènia i Zàmbia.


1). Ordinacions d’Àneu d’Arnau Roger IV, 1424, cap. I VALLS I TABERNER, Ferran: Privilegis i ordi- nacios de les valls pirinenques: Vall d’Àneu, Vall Ferrera, Vall de Querol, Barcelona, Promocions i Publicacions Universitàries,1988.